HOME | INFO | NEWS | DOSSIER | BACHECA / TERMINE |
EDICOLA / KIOSK | LADINBarcelona, 3 d'octubre de 2005
La VI Assemblea de la CONSEU, després
d'haver debatut -del 30 de setembre al 2 d'octubre de 2005- sobre
el fenomen migratori a Europa vist des de la perspectiva de les
nacions sense estat, ha formulat les consideracions
següents:
1) Tot i que la immigració no és un fenomen nou al
continent europeu sí que ho són les causes que
actualment la motiven. Avui el nombre d'immigrants augmenta de
manera considerable a Europa per tres motius. Primer
perquè les desigualtats econòmiques entre el Nord i
el Sud mai havien estat tan grans. Segon per l'explotació
extrema dels recursos dels països d'on són originaris
els immigrants. I tercer a causa de la globalització de la
informació i de les comunicacions.
2) D'altra banda, no existeix una política europea de
cooperació, dotada de mitjans adequats i capaç de
fomentar un desenvolupament social i econòmic sostenible
dels països de procedència dels immigrants, persones
que, majoritàriament, es veuen obligades a marxar de casa
seva. En arribar a Europa la seva situació s'agreuja pel
fet que molts d'ells han d'afrontar greus dificultats per trobar
un habitatge digne i regularitzar la seva estada al continent. I
tot, malgrat que les empreses europees han manifestat
reiteradament que necessiten la seva força de
treball.
3) En aquest context detectem que qui més sofreix les
causes i els efectes de l'emigració són els membres
de pobles menystinguts o perseguits en els propis llocs d'origen.
Ciutadans marginats per l'Estat del qual provenen per la seva no
pertinença a la cultura dominant. En general, aquestes
persones no són acollides en els països on immigren
com a membres de pobles postergats sinó tan sols com a
súbdits d'uns Estats que els oprimeixen. Europa, juntament
amb la resta d'immigrants, els considera objectes de lleis
restrictives d'estrangeria més que no pas persones amb
drets.
Conseqüentment, els participants en aquesta VI
Assemblea:
1) Exigim -a la llum dels articles 15-18 de la Declaració
Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles (text que
constitueix l'ideari de la CONSEU)- el respecte, a tot arreu,
dels drets de les persones i dels pobles. També
sol·licitem especial atenció als immigrants de les
comunitats doblement marginades, per la seva indigència i
pel no reconeixement dels seus drets com membres d'un poble
distint en els seus països d'origen.
2) A la vegada ens proposem de col·laborar en projectes
que s'encaminin a millorar la realitat socioeconòmica dels
llocs de procedència dels immigrants.
3) A més denunciem que les nacions sense estat d'Europa no
puguin intervenir en l'elaboració de polítiques
relacionades amb el fenomen migratori ni amb la gestió de
la mateixa immigració, donat que els Estats
constituïts es reserven plens poders per a decidir.
Per a afrontar millor els reptes que, en el terreny de les
migracions, també ens afecten, en tant que membres de
nacions sense estat, a la CONSEU hem arribat a les següents
conclusions:
1) Si, segons la Declaració Universal dels Drets Humans,
cada persona posseeix el dret individual de tenir una
nacionalitat i de canviar-la en cas que així ho decideixi
lliurement, aquest principi hauria de ser aplicable també
a l'immigrant. Si així fos, l'exercici del seu dret
individual hauria de ser completat pel seu deure de formar part
de la comunitat d'acolliment. No es tracta d'imposar a
l'immigrant la seva assimilació o integració a una
nova societat sinó d'instar-lo a participar en un projecte
de vida col·lectiva vertebrat per una comunitat de la qual
vol ser un membre de ple dret. Cal que immigrants i receptors es
reconeguin i es respectin mútuament per allò que
són, més enllà de si són o no
reconeguts a nivell estatal. El reconeixement de l'altre per
allò que és facilita que l'immigrant reconegui i
estimi el poble que l'acull també per allò que
és.
2) En el procés de construcció i
consolidació de les relacions entre l'immigrant i el
país receptor, cal que l'immigrant pugui aportar a la
comunitat d'acollida el bagatge de la pròpia cultura. Ha
de poder gaudir també del dret d'emetre el seu vot en les
eleccions que més directament l'afecten, tot esperant de
poder participar plenament en la vida política del poble
que el rep en un futur pròxim.
3) El reconeixement recíproc entre els nouvinguts i els
qui els acullen ha de ser facilitat per la societat civil. Amb
aquest objectiu, caldria dotar-nos d'organitzacions adients per a
aproximar-nos als immigrants, ajudar-los a obtenir el més
aviat possible els permisos de residència i treball,
l'accés als serveis de salut, habitatge, etc. Aquest
procediment permetria a receptors i nouvinguts enriquir-se
culturalment de forma recíproca, faria possible el
respecte dels drets dels immigrants com a persones i evitaria la
formació de guetos.
4) Les nacions sense estat, en la mesura que són
receptores d'immigració, han de tenir les
competències per a poder actuar també a
través de les seves institucions públiques.
D'aquesta manera, entre altres coses, els immigrants podrien ser
rebuts no tan sols com a membres d'un Estat determinat,
sinó també, i sobretot, com a integrants d'un poble
distint, tingui o no un estat que els representin com a
tal.
5) Un dels instruments clau per a les relacions entre immigrants
i receptors és la llengua de comunicació que
s'utilitza en els diferents espais de convivència. En el
marc de les nacions sense Estat:
a) La llengua de la nació sense estat ha de ser vehicle de socialització i nexe de comunicació entre els parlants. En definitiva, ha de ser la llengua comuna de tots els qui hi construeixen la convivència, en tots els àmbits, des de l'ensenyament fins a la comunicació pública o les noves tecnologies.
b) Cal establir mecanismes perquè els immigrants s'assabentin, abans o en últim extrem al moment d'arribada sobre quina és la llengua i cultura pròpia i comuna del país de destinació. Això és especialment necessari en el cas de les nacions sense Estat que acostumen a tenir una llengua comuna minoritzada per les polítiques estatals. En els llocs on la llengua comuna és objecte d'una política de fragmentació, s'ha de fer tot el possible per tal que els immigrants en rebin la informació necessària.
c) D'aquí que sigui d'interès fer pedagogia a fi que l'immigrant vegi la necessitat de contribuir, mitjançant l'ús de la llengua comuna, en la construcció de la nació dins la qual viu. A la vegada, cal que els mateixos membres de la nació sense estat donin exemple a l'hora d'usar la llengua comuna sense deixar-se portar per teories o miratges sobre la major utilitat d'altres llengües.
d) Les institucions de les nacions sense estat, en els llocs on existeixen i la societat civil, en general, han de ser protagonistes actius en la reivindicació, l'ensenyament i l'ús de la llengua comuna, tot prestigiant-la. Sobretot quan aquesta està amenaçada per una altra llengua considerada, per les instàncies estatals, com oficial o cooficial en el conjunt del territori que administren.
e) Cal també que les institucions europees distingeixin entre les polítiques adreçades a les nacions amb llengües minoritzades i les destinades a grups d'immigrants amb llengües distintes. Protegir les llengües minoritzades és donar resposta als drets individuals i col·lectius de persones que formen una comunitat territorial. Els drets lingüístics dels immigrants, en canvi, pertanyen a l'esfera dels drets individuals en trobar-se els seus parlants fora del territori on serien o haurien de ser subjectes de drets col·lectius.
Finalment, els participants a la VI Assemblea decideixen convocar per a finals del 2006 la VII Assemblea de la CONSEU sota el lema: "Propostes de les nacions sense estat per a la reforma de les organitzacions de dret internacional (ONU i altres)".