HOME | INFO | NEWS | DOSSIER | BACHECA / TERMINE |
EDICOLA / KIOSK | LADINCàller, 28 de setembre de 2003
La V Assemblea General de la CONSEU
reunida a Càller (Sardenya) els dies 26, 27 i 28 de
setembre de 2003,
Ha analitzat el projecte de Constitució per a Europa
elaborat per la Convenció Europea, projecte que
començarà a ser discutit per la Conferència
Intergovernamental, a Roma, a partir del 4 d'octubre de
2003.
I - Els participats en la CONSEU han pres acte, amb
satisfacció, d'algunes aportacions positives del text,
particularment:
- El reconeixement de la diversitat com un dels principis
fundadors de la Unió,
- El reconeixement de la personalitat jurídica de la
Unió,
- La inclusió, dins del corpus constitucional, de la Carta
de Drets Fonamentals,
- L'afirmació del principi de no-discriminació en
tots els nivells, particularment en l'esfera cultural i
lingüística,
- La instauració de la democràcia participativa
directa dels ciutadans dins de la Unió.
II - Els participants lamenten que alguns dels principis
democràtics fonamentals, afirmats en la part I del text
que defineix els objectius de la Unió, no troben, de
manera sistemàtica, la seva traducció concreta en
la part III consagrada a les polítiques i al funcionament
de la Unió.
Això és constatable sobretot en:
- L'absència de referències a les llengües i
cultures com a causes de discriminació prohibides en els
articles III-3 i III-8 del text, on s'hi anuncien totes les
altres causes de discriminació,
- El manteniment de la limitació de competències
del Parlament europeu a favor d'un poder legislatiu
bicèfal concurrent, entre aquesta institució
sorgida del sufragi universal i els executius dels estats
membres, contrari al principi democràtic de la
separació dels poders,
- La submissió, en la realització de la
democràcia participativa dels ciutadans de la Unió,
al beneplàcit de l'òrgan executiu que representa la
comissió, i l'aplaçament fins a una futura llei
europea de les condicions concretes de realització
d'aquesta disposició. - L'ambigüitat
terminològica mantinguda entre les nocions d'estat,
nació i poble.
III - Els participants denuncien:
- L'abandonament de la noció de sobirania dels pobles per
al manteniment de la dels estats, donat que el principi afirmat
de la sobirania dels ciutadans de la Unió no està
garantit per cap mesura concreta.
- L'absència total d'institucions i normes que permetin
als pobles d'Europa l'exercici de la seva sobirania al si de la
Unió, i l'absència de reconeixement real de la seva
existència com a subjectes de dret, tot per a beneficiar
els estats constituïts,
- la tria deliberada i intocable dels marcs estatals existents,
sense fer cap referència al dret a
l'autodeterminació, a través d'un procés
democràtic, dels pobles d'Europa que a causa de
circumstàncies històriques han estat privats de la
seva sobirania, fet que es contradiu flagrantment amb les normes
jurídiques ratificades pels estats europeus,
particularment amb l'Acta final d'Helsinki i la Carta de
París de 1990,
- La negació concreta del principi afirmat de la
diversitat cultural i lingüística amb el subterfugi
del reconeixement, com a llengües de la Unió, de les
llengües oficials dels estats membres, i el manteniment del
monopoli dels mateixos estats membres sobre el contingut dels
programes d'ensenyament i educació, que els permet
així de fer perdurar la discriminació existent de
les llengües i cultures dites menys difoses, elements que
comprometen la pau al si d'Europa.
- El risc important que implica la constitucionalització
de les regles econòmiques fonamentades sobre l'economia de
mercat i el liberalisme, tot garantint així la
perennització de les relacions de força
econòmica susceptibles de posar en perill l'equilibri dels
pobles més febles i menys desenvolupats d'Europa i de fer
perdurar les desigualtats d'intercanvis entre els altres pobles
del món en el marc de la mundialització
/globalització.
IV - En conseqüència, per a poder
reforçar i desenvolupar el caràcter
democràtic de la Unió, els participants
proposen:
- La introducció dins del corpus constitucional del dret
imprescindible a l'autodeterminació per cada un dels
pobles d'Europa, els quals podran recobrar la seva sobirania
plena quan es pugui expressar democràticament, i el dret
de cada un dels pobles d'esdevenir candidats a l'adhesió a
la Unió,
- la creació d'una Cambra dels Pobles destinada a
garantir, en el nivell del poder legislatiu de la Unió, la
representació democràtica dels Pobles,
- La creació en el lloc i l'espai pertinents, de la
Conferència Europea intergovernamental i del Consell de
Ministres d'una Conferència de Nacions destinada a
assegurar la representació dels Pobles en
l'elaboració de normes que afecten l'executiu de la
Unió, de manera concomitant amb la Comissió,
- La devolució integral del poder legislatiu de la
Unió a les dues úniques Cambres sorgides de la
representació democràtica, ja que la
Comissió i la Conferència només conserven un
poder de proposició en aquest terreny,
- El reconeixement constitucional de la igualtat en el
tractament dels drets de totes les llengües i cultures de la
Unió i del seu respectiu dret a el desenvolupament, com un
repte en el manteniment de la riquesa i de la diversitat cultural
comunes.
- En una fase transitòria, la creació d'un
Comitè de vigilància de les llengües i les
cultures que no tenen un estatut de tipus estatal, en el marc de
la Comissió; Comitè que disposa de la capacitat de
rebre les queixes, de dur a terme les recerques
necessàries per a instruir i adreçar-se directament
a la Cort Europea dels Drets Humans, en cas de
l'existència de mesures o tractaments discriminatoris, i
de dur a terme enquestes generals i elaborar un informe anual a
la Comissió i al Parlament.
- Tenir en compte i posar en marxa, per part de les
instàncies competents, les proposicions anunciades, per a
poder garantir plenament el caràcter democràtic de
la Unió, com a molt tard durant la legislatura europea
2004-2009.
En aquesta perspectiva, la CONSEU vol transmetre als electes del
Parlament Europeu, així com a totes les instàncies
europees competents, les seves propostes de modificació
del projecte constitucional actual. Igualment, les enviarà
als representants dels estats candidats a l'adhesió i a
les organitzacions no governamentals interessades. La CONSEU
n'assumirà la difusió mediàtica pertinent,
per a poder donar-les a conèixer a tots els ciutadans de
l'Europa futura.
D'altra part, els participants en la CONSEU, sensibles als reptes
de la mundialització /globalització decideixen de
tractar, en el curs de la seva propera Assemblea General de la
CONSEU temàtiques relacionades amb la identitat, les
aportacions i les causes dels fenòmens migratoris dins d'
Europa.