Logo LPM HOME | HOME LADIN | INFORMAZIUNS | COMUNICAC STAMPA | DOSSIER Y MENDRANZES | DESVALÌES

Per i ladins é dut demassa, les contradizions colossales

Mateo TaibonChisc dis él vegnù fora l numer nuef dla revista "Pogrom". I tolon chesta ocajion per rejoné con l cef-redadour Mateo Taibon, dl conzet y dles idees de chesta revista y sun la chestion dl jornalism y dles mendranzes.

Noeles.net: Vos seis redadour chef dla revista "Bedrohte Völker - Pogrom" dla Gesellschaft für bedrohte Völker (lia per i popui manacés) a Göttingen, tla Germania. De cie trata pa chesta revista plu avisa y ciugn é pa si fins?

Mateo Taibon: Al é na revista che se dà ju con les mendranzes, con les rejons dles mendranzes etniches, linguistiches, religiouses de dut l mond. Nosta lia se dà ju con i derc umans, y chisc derc é ence l tema zentral dla revista, na revista che à perchel n ciamp tematich dret ampl che toca duc i continenc y praticamenter duc i stac dl monn, da l'Australia con i aborigines passan ai indians dl'America o i popui dl'Asia a les mendranzes dl'Europa. L fin dla revista é chel da mete dant les chestions che reverda les mendranzes, y de les mete dant te n'otica da mendranza. La maioura pert él les maioranzes che scriv dles mendranzes, te n'otica aldò, y ales met fora la situazion sciche "dut bon, dut a post; nos on fat tant truep per la mendranza". Ma sc'an damana les mendranzes enstesses, sc'an analiseia i fac, sona dut autramenter. L'intenzion dla revista é propi chela da i dé ousc a les mendranzes y a sies rejons: lascé audì les oujes de esponenc dles mendranzes empede di esponenc dles maioranzes, sciche la gran pert di media fej - maioranzes che ne i consent la maioura pert a les mendranzes nia sies rejons. Y analisé la situazion dles mendranzes y sies rejons empede demé sourantó declarazions dla politica. I l'á ence scrit te n articul: "Wenn man nur den Dieb fragt": trueps damana demé les maioranzes co che la mendranza se sta. N ejempl é steda la lege litala te Südtirol, oláche i media todesc y talians á meisc alalongia damané la maioranza y ciamò n iade la maioranza che volova i fé n tort a la mendranza, ma dret dinrer n iade la mendranza enstessa, vuel dì l raprejentant ladin Carlo Willeit.

pogrom - bedrohte Voelker 214È pa scrive per "Pogrom" n auter jornalism che chel standard?
Jornalism é jornalism, chilò n'él a la fin deguna desvalivanza, almanco sce l jornalism é fat ben. Jornalism vegn definì desche "informazion critica"; jornalism n'é nia copié comunicac stampa - chel é vignun bon da fé… L jornalism mess fé la domanda en plu, mess ciavé do, nia s'acontenté dles declarazions ofiziales, y al mess respeté la verité di fac, chest fossa ti prinzips dl laour. Sc'an giata n comunicat stampa con afermazions mentides, sce n politich dij na cossa nia veira, ne podessa n jornalist perdret nia dé inant chest zenza avisé di fac. La televijion todescia per ejempl dij gonot, do n'intervista p.e."in Wirklichkeit war es anders" o de chest vers. Te nosc raions po n politich mentì adalerch ci ch'al vuel, al vegn dut zité y bon, y chilò se fej n jornalist strument dla defujion de baujia, y chel va contra l'enciaria etica dl jornalist da respeté la "verité sostanziala di fac". Te nosc raions vegn vigni analisa, vigni enjonta de fac metuda fora sciche "opinion personala" - an volessa enscì sforzé l jornalism a nia mostré su contradizions, y ence sc'an mostra demé fac, végnen pa tost cherdés su da politics. Chilò vuelen i proibí ai media ladins de articulé les rejons di ladins. Y chela rejon ne po deguna mendranza se lascé tó. Al é na rejon fondamentala dla mendranza, y al é na rejon fondamentala dla democrazia con sia liberté de stampa. La malusanza che politics cherda spo su jornalisc´ o abuseia de manifestazions per fé ataches publiches a jornalisc' …

Conescian cotant de mendranzes entourn per l mond, co encadreise pa la situazion di ladins?
Ma, a chesta domanda fòssel da i dé na resposta dret longia; an á paraleles con d'autres mendranzes, an à ence fac y situazions ch'al é rie da giaté autró. An po se empegné per les mendranzes de dut l mond, dai indians dl'America dl nord ai slovens dla Ciarencia, al é dut bon y dret. Ma canche an s'empegneia per i ladins, mostra su les mancianzes dla politica, spo ben, spo te sauta certa jent ados con n'agressivité fora de mesura, spo met man les denigrazions … comportamenc che carateriseia normalmenter i estremisc' dl nazionalism, sciche i amisc de Jörg Haider, o ence la politica tert-franchista de José Maria Aznar.

Sce i indians dl Nordamerica damana so lingaz dla oma tles scoles y tla aministrazion, spo é dut dret, sce i Mapuche dl Chile - n auter ejempl ezelent - damana autoaminstrazion y an i dà sostegn y renforza sia usc, é dut bon y dret. Ma vé sc'an articuleia les medemes ghiranzes per i ladins, spo él atira dut demassa. Che i todesc à 20 iadesc cie che i ladins se damana, ne vuelen nia tignì cont, i ladins dess s'acontenté con les sbrosces ch'ai à. Te dut l mond se damana les mendranzes sconanza, l'adoranza publica dl lingaz dla oma, l'ensegnament dl lingaz dla oma. Demé pro i ladins vegn chest metù fora sciche estremism da membri dla mendranza enstessa. Tla mendranza ladina é dret sterscia la tendenza a l'autoassimilazion, sterscia y dantaldut aggressiva, ala vuel ence comané sun i media, i scrive dant ai jornalisc ci ch'ai à da dì o da scrive. Sciche vertola végnel trat ca ch'an se sta ben economicamenter. Che la mendranza vegne assimileda rica o da la meseria fej pa puecia desferenza.

pogrom - bedrohte Voelker 217I ladins à na raia de istituzions: Intendenza, Istitut Ladin, sen assessorat .... ma al per che empò ne sa la jent dutaorela nia da scrive ladin y l ladin rejoné vegn da ann a ann piour, empò rejònen sovenz de "model de scola" y e.i. ...
Con does ores a l'edema n'empàren degun lingaz dl mond. Ence con 100 istituzions - a pert che les istituzions che i ladins á é cater y vegn dagnora cumpededes dant, entratant che i autri tla provinzia n'à n grumon. Rejoné de "model" ne é nia auter che propaganda - che vegn fata perauter rodunt da chel partì che à proé con les dutes da arozé l sistem de scola dles valedes ladines. Al é na contradizion colossala sce rodunt chel partí che é contra vigni minima forma de "imerscion", ajache al foss n pericul per l souravive di todesc dij spo che l sistem ladin - porì imerscion y con dret puech lingaz dla oma - é n model y che an empara l lingaz dla oma assé. Duc chi che ie empare da conesce per la revista "Pogrom "y che damana do l lingaz dla oma romagn perplesc, degugn ne capesc co che an posse romagne a does ores - "demé does ores é pu true massa puech".

L'impostazion dl Istitut Ladin y dl assessorat de mete sun na pert l ladin standard y de ne l lié nia ite atira, sen che al é operatif, te na promozion a vigni livel à descedé cotant de critiches, cie nen dijeise pa vos?
L ladin standard é na condizion per l souravive de nosta mendranza, na condizion per n'evoluzion tl davegnì. Duc i esperc de lingaz é a una sun chest, y vignun l capesc - tegní porí i idioms vuel dì volei tegnì l ladin a n livel de folclor. L'assessorat y l'Istitut à deberieda - y te na union personala ben scialdi strenfa, desche ence la FF à scrit - tout la dezijion da bloché l ladin standard. Zenza damané i colauradours dl spell, zenza damané les autres unions o istituzions portadoures dl spell. Chest é n livel plu co bas, o - enscì à dit Walter Belardi, y degugn ne po dì che Belardi ne peise nia les paroles - "Roba da Medioevo". Chesta é porí politica de partì empede na politica culturala ladina responsabla -- an sa pu che demé un n partì é contra l ladin standard. Nos on n'istituzion culturala che se fej, tres sie consei d'aministrazion méssen sotlineé, nia tres si colaboradours, stroment de politica de partí. Che les istituzions ladines che fossa cherdedes da cialé dl davegnì dla mendranza deida ciavé la fossa - chest é n parados ch'an giata demé pro la mendranza ladina.

L svilup politich tl ultim diejen di Ladins?
Positif de un n vers, negatif dl auter vers. La Lista Ladins à fat truepes propostes per deplù rejons per la mendranza ladina, chest n fat documenté, la maioranza à dit tresfora de no, ence chest n fat documenté. Y chest mess i media podei dì. Fosch sun blanch enscì che degun auter partì n'é tant antiminoritar y chauvinist che chel che é dagnora contra normes de sconanza per i ladins.

De gré dla intervista.

In www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=187


Ultimo agg. / Letzte Aktual.: 21.3.2003 | Copyright | Motor d'archirida | URL: www.gfbv.it/ladin/dossier/noeles.html | XHTML 1.0 | WEBdesign, Info: M. di Vieste
HOME | HOME LADIN | INFORMAZIUNS | COMUNICAC STAMPA | DOSSIER Y MENDRANZES | DESVALÌES